D’entre totes les verges de ca nostra, no n’hi cap que llueixi amb la mateixa intensitat que la de Montserrat. La singularitat més destacable d’aquesta talla de fusta és el color negre de l’epidermis diví.Certament es tracta d’un cas excepcional, però no únic. De fet, és un tret força comú entre verges trobades d’arreu del món. Per aquesta raó hi ha qui creu que el color fosc evoca un culte de fecunditat tel·lúric i neolític.
Un exemple ben nostrat d’aquest simbolisme cromàtic el tenim amb la Venus de Gavà, una figura antropomorfa de dimensions reduïdes procedent del jaciment arqueològic de les mines prehistòriques de Gavà. Representa una Venus d’ulls solars i mugrons puntxeguts. És de ceràmica de color negre, està asseguda i té el mateix nas que la morena de la serra. Simples coincidències?
Ha arribat el moment de dir les coses pel seu nom: la Verge de Montserrat la suplantació catòlica d’una Venus primitiva.
Per aquestes raons i moltes més:
Visca la Venus de Gavà!
Visca la Catalunya Pagana!
Si teniu ganes de veure aquest mite eròtic del neolític en directe aquest enllaç us ho posa més fàcil. En aquest altre, trobareu informació sobre les mines prehistòriques
4 comentaris:
M'hi afegeixo: Visca la Catalunya pagana!!!!
Benvolgut Amusic:
hem d'anar al tanto. Els romans acaben de trobar l'edifici militar que tenim a Ullastret.
L'enllaç és aquest
Molt agraït bohemi,
Celebro que a la terra dels indigets encara hi hagi focus de ressistència actius.
No saben pas on s'han ficat aquests romans...
Trobaràs més informació sobre Gavà i el Parc Arqueològic de de les Mines a El Portal de Gavà
Publica un comentari a l'entrada