Com diria un bon catòlic, els primitius sóm gentussa pagana per definició. No obstant, avui voldria afegir-me a tota la patuleia cristiana i felicitar a totes les Núries, Queralts, Saluts, Font Romeus, Meritxells i etcèteres que celebren la seva onomàstica el dia d'avui.
La categoria de les "Verges Trobades" engloba un seguit de Mares de Déu venerades a partir de la troballa d'una figura religiosa en un lloc insospitat. Al fons d'una caverna, enterrada en un camp, amagada en unes branques... El fenomen es reprodueix arreu del món. Molt sovint, l'encontre ve acompanyat de fenomens sobrenaturals. En d'altres ocasions és totalment accidental.
Quan succeix un fet tan inusual sempre apareix un capellà que explica que, en realitat, és tracta de la Mare de Déu. D'aquí que l'increible Jesús destaqui per ser l'home amb més mares del món i totes elles verges.
Per tant, el que la tradició catòlica, apostòlica i romana ha disfressat de Mares de Déu trobades, no són cap altre cosa que divinitats prehistòriques, femenines i terrestres que els nostres ancestres adoraven amb devoció. Els savis les relacionen amb el culte a la mare terra i els ritus de fertilitat.
En definitiva, que avui és el dia de la mare terra i una dolça pluja li dona la benvinguda.
No voldria acabar aquest post sense recomanar un enllaç que aplega un seguit de posts dedicats a l'arqueologia de la venus prehistòrica del bloc Barcelonetes. D'allí hem manllevat la pintura rupestre que acompanya aquestes ratlles.
2 comentaris:
Desitjo que les verges trobades et siguin propícies (en general són bones) (i t'agraeixo la propaganda). Salut. Eulàlia
Benvolgut primitiu,
m'estalviaré qualsevol mena d'acudit cullunut-cullunut sobre verges trobades, fent-me a un costat i permetent que sigui el fecund Judas, cònsul honorari de Barcino, qui se n'encarregui de cercar-les.
Deixeu-me, no obstant, felicitar-vos per la calidesa del vostre diari electrònic, fanalet que més sovint que no us penseu il.lumina les nostres fosques i modernes vides.
Que el vostre menhir sigui ben gruixut i fort.
Salutacions d'un lacetà exiliat.
Publica un comentari a l'entrada