Els carpetans i els vetons són dues tribus primitives que campen alegrement pel territori que s'esten entre els rius Duero i Guadarrama. Poca cosa sabem d'aquesta bona gent. Les seves viles s'assenten en terrenys abruptes i escarpats. Els seus habitants viuen en coves (artificials o naturals) modestament equipades. Els que treballen (pocs) es dediquen a la transhumància d'animals banyuts. Els invasors romans, i tots els que han vingut al darrere, els han considerat una colla de salvatges analfabets i curts de gàmbals. Ens sembla una greu falta de consideració: carpetans i vetons són uns artistes molt grans.
Per tot el seu territori de pastura hi trobem unes escultures descomunals i rudimentàries que la gent d'allí anomena "bichas", "verracos" o "Toricos". El significat d'aquestes singulars manifestacions artístiques ens és totalment desconegut, però la seva bellesa elemental mereix una mica més de consideració per part d'aquells que fan servir l'adjectiu "carpetovetònic" de forma pejorativa.
Tots aquells interessats en l'art carpetà-vetònic poden gaudir de les imatges que hi ha en aquesta pàgina (el disseny i la navegació són força primitius).
3 comentaris:
aquest món tant ximple es divideix entre els que tenen sentit de l'estètica (amants dels braus i la tauromàquia) i els que no en tene gens ni mica. Els carpèto-vetònics semblen pertànyer al primer conjunt.
La meva ignorància fa que no en sabés res d'això i ho he trobat molt interessant. Igual que nosaltres hem donat dignitat al ruc (el mamífer de quatre potes), crec que ara l'hauríem de donar als carpeto-vetònics i enlloc de dir ets "un artista" o quelcom de semblant, podríem dir-li "carpeto-vetònic", la llargada no ens ha de fer mandra, té la seva gràcia. Oi?
I jo encara diria més, quan una mossa de malucs poderosos passi pel vostre costat. No li crideu "jamona, digueu-li carpetovetona i us en guanyareu el cor.
Publica un comentari a l'entrada