D’entre les principals ètnies i comunitats ibèriques que les fonts grecoromanes (puaj) ubiquen a la Catalunya prehistòrica, els ceretans o cerretans encara constitueixen un misteri pels investigadors.
Sabem, per exemple, que els seus territoris s’estenien més enllà de l’actual comarca de la Cerdanya, la qual deu el nom als seus primitius habitants. També és molt reconeguda la seva perícia xarcutera, així ho reflecteixen els escrits d’Estrabó i Marcial (puaj, puaj). Tant és així, que la qualitat dels seus pernils va duur l’invasor romà a construir la "strata ceretana", una via pavimentada que permetia l’expoli de viandes prehistòriques cap a la urbs romana.
La nostra breu estada a les terres ceretanes ens ha permès recollir algunes dades sobre aquesta tribu que algunes fonts, entre elles Bosch i Gimpera, relacionen amb els ausetans:
-Els ceretans són una tribu de nòmades transhumants que pasturen animals bovins a les valls del Pirineu.
-Els animals totèmics dels ceretans són, per tant, els bous i les vaques, als qui veneren amb delit i munyen amb delicadesa. Encara avui (com es pot observar a la fotografia), marquen els límits del seu territori amb cranis del gènere boví.
-El procés de romanització-urbanització del territori viu un dels moments més intensos. Hi ha pocs ceretans primitius i el pocs que hi ha s'amaguen en isolades cabanes de pastor.
Tot plegat ens permet formular la hipòtesis de que els llegendaris pernils dels ceretans no eren de porc sinó de vaca. Així, enlloc de parlar de pernil estaríem parlant d’una vianda molt semblant a la “cecina” que els maldestres paladars romans no van saber identificar. El clima sec i ventós de la Cerdanya, l’altitud i les fredes temperatures hivernals són les idònies per la curació d’aquest embotit que per raons que ens són totalment desconegudes s’ha deixat de produir a la zona. Sospitem que la culpa la tenen els romans.
Ens agradaria que el govern del tripartit fes una cosa bona pel país i aboqués recursos per la recuperació d'aquesta vella i primitiva tradició xarcutera.
1 comentari:
caramboles, Mestre Ganivet, vos heu traspassat el llindar i més enllà de la vaca orba ens mostreu la morta imatge d'una difunta banyuda. Un dia d'aquest ens heu d'obsequiar una degustació de pernil boví primitiu.
Publica un comentari a l'entrada