El dia de la marmota

Als primitius ens agrada celebrar el solstici d’estiu tot pujant una muntanya. Té quelcom de ritual, ja que quan hom s’enfila cap al cel, s’acosta a la llar dels deus ancestrals i la seva força, es deixa notar pels humans més observadors.

Fidels a la tradició, volíem pujar un cim màgic que es troba en territori dels ceretans. En una altra ocasió parlarem dels ceretans, una tribu primitiva que l’eminent Bosch i Gimpera creu vinclada amb els ausetans. El cas és que l’escalada ritual va convertir-se en una inesperada experiència màgica, quasi mística diríem.

L’ascensió començà sota un sol de justícia que posava a prova la nostra determinació. Dues aus majestuoses, probablement trencalosos, vigilaven els nostres passos i ens encerclaven amb el seu vol. A mesura que ens apropàvem al cim, uns núvols foscos tapaven el cel: amenaçava tempesta. En aquell moment, varem entendre que les forces del cel i de la terra no volien que coronéssim aquell pic. Aturàrem el nostre pas a la carena i, tot gaudint de l’espectacle natural, vam fer un àpat modest i reparador.

Havíem fet cas a les senyals i, encara que el cim estava més a prop que mai, respectàvem els designes divins tot emprenent el camí de tornada. La nostra actitud devota, respectuosa i humil va obtenir un premi sorprenent. Dos xiscles forts i aguts van ressonar a les parets de la coma del Puigmal. 250 passes davant del nas, una salvatgina s’havia posat dempeus per saludar-nos. Era una marmota, un mustèlid que habita en paratges muntanyencs i solitaris. Durant uns minuts vam establir una comunicació primitiva amb la marmota que xisclava i aixecava la pota com a mostra de bona voluntat. Quan ens ho vam haver dit tot, el mamífer pelut va desaparèixer davant els nostres ulls. Tot i així, no va ser prou ràpida per esquivar l’objectiu de la nostra càmara com prova la imatge que acompanya aquestes línies.

Sens dubte, un encontre ple de bons auguris prehistòrics, ja que la marmota és cosí germà de la llúdriga, l’animal totèmic que protegeix a Amusic Ganivet i V, la princesa tartèssica que l’acompanya en la seva lluita incessant contra l’element romà.

La jornada es va acabar d’arrodonir amb tres deïtats primitives disfressades d’isard que van venir a acomiadar-se i a dir bon viatge. També tenim proves documentals. Que els esperits dels mustèlids us acompanyin.