diumenge, de juliol 31, 2005

Viatge prehistòric


Fa més de 80.000 anys a les costes del Mar Roig hi habitava un grup d’humans que dedicaven el seu temps lliure al nutritiu passatemps de caçar i buidar cloïsses. Un augment brusc de la salinitat va fer que les petxines fugissin d’aquells verals i, darrera seu, els recol·lectors de closques.

Així, cercant escopinyes i mol·luscs bivalves, l’ésser humà començava un procés expansió per totes les latituds del globus terraqui. Pel camí, alguns van substituir la dieta de la closca per la dieta del mamut. Però els que perseveraren pel camí de les petxines, arribaren a una illa on diuen que el sol neix cada dia.

Aprofitarem aquestes vacances per visitar el punt final d’aquest viatge prehistòric que va durar més de 30.000 anys. Per escurçar camí, enlloc de resseguir la costa, ens enfilarem a dalt d’un un núvol i sobrevolarem la línia geodèsica (que ens ha dit l'home de Mata que és la distància més curta entre dos punts).

dilluns, de juliol 25, 2005

Erem gegants

Un dels grans misteris íbers que encara no han estat revelats fa referència a la religió que professaven els nostres ancestres. Arqueòlegs i savis diversos no han reeixit en l'intent de descobrir un panteó íber a l'estil del grec o del romà. Això és així perquè les nostres divinitats són molt antigues. Anteriors, fins i tot, a la paraula Déu.

Abans dels deus indoeuropeus hi havia els deus primigenis, éssers poderosos i sobrenaturals. Els seus noms i la seva història s'han perdut en l'assimilació. Això no obstant, una tècnica de recerca que Amusic Ganivet ha descobert en el captiveri acadèmic li ha permès fer una aproximació interessant al tema. Es tracta dels "estudis culturals". Segons Althusser (el pare d'aquesta criatura metodològica), les manifestacions culturals són una font imprescindible per conèixer al detall una societat.

Un exemple ben clar el trobem a la Ilíada d'Homer. Més enllà de la còlera d'Aquiles per la perdua del seu amant, aquest poema èpic ens parla de l'enfrontament de dues potències, una d'origen indoeuropeu i una altra establerta a la mediterrània oriental. A part dels interessos econòmics que podien haver originat el conflicte bèlic hi havia un enfrontament cultural del que esdevindria un nou panteó, un nou culte. Així es com s'ha interpretat la lluita paral·lela que duen a terme els deus.

Si ens mirem desde el mateix prisma la cosmogonia d'Hesiode, veiem com Zeus i la seva estirp s'imposa a uns éssers atàvics i primigenis: els titans i els gegants. Aquests darrers són els enormes fills de Gea (la mare terra) i estan dotats d'una força superior. No trobem titans a les nostres tradicions populars però si que abunden els contes i les llegendes poblades d'éssers sobredimensionats. Això és així perquè formen part de la nostre religió prehistòrica.

No voldriem acabar aquest post sense citar una reveladora oració primitiva que el poeta català Mossén Cinto Verdaguer recull al poema èpic que duu per nom L'Atlàntida.




"Fórem gegans", morint-se digué: "nostra alenada
féu suar a la terra de por i ploure sang;
la coma que aturar-nos volia era arrassada,
i els boscos i mar ample no ens en eren entrebanc.

dissabte, de juliol 23, 2005

Per una república primitiva de Catalunya

Proposta per l'estatut: el que li cal a la terra dels nostres ancestres és un canvi radical. Només quan haguem enderrocat les lleis romanes i foragitat l'invasor romà tornarem a ésser. No ens cal aquest invent indoeuropeu que ara es diu estat i abans es deia república. Volem que la cosa pública s'administri segons lleis prehistòriques i primigènies. Volem una república primitiva de Catalunya.

dimarts, de juliol 05, 2005

Amusic Ganivet, capturat!

Per raons que ara no venen al cas, Amusic Ganivet ha estat apresat pels romans i venut com a esclau a una acadèmia propietat de l'Imperi i, per tant, finançada amb els diners de l'estipendi. El que fora un guerrer indòmit i primitiu viu ara la humiliació de veure's convertit en un esclau dels acadèmics.

Des d'aquest modest blog intermitent jura venjança i trama un pla per recuperar la llibertat i, de passada, acabar amb la vida dels seus captors.


Ai! pobres patricis. Ben aviat canviareu la toga per la mortalla.