Fa més de 80.000 anys a les costes del Mar Roig hi habitava un grup d’humans que dedicaven el seu temps lliure al nutritiu passatemps de caçar i buidar cloïsses. Un augment brusc de la salinitat va fer que les petxines fugissin d’aquells verals i, darrera seu, els recol·lectors de closques.
Així, cercant escopinyes i mol·luscs bivalves, l’ésser humà començava un procés expansió per totes les latituds del globus terraqui. Pel camí, alguns van substituir la dieta de la closca per la dieta del mamut. Però els que perseveraren pel camí de les petxines, arribaren a una illa on diuen que el sol neix cada dia.
Aprofitarem aquestes vacances per visitar el punt final d’aquest viatge prehistòric que va durar més de 30.000 anys. Per escurçar camí, enlloc de resseguir la costa, ens enfilarem a dalt d’un un núvol i sobrevolarem la línia geodèsica (que ens ha dit l'home de Mata que és la distància més curta entre dos punts).
5 comentaris:
endue-vos una capseta de carquinyolis per tal d'obsequiar els primitius i petits habitants d'aquelles contrades llunyanes
Comparteixo la idea de portar un grapat de carquinyolis com un excels exemple de la dieta mediterrània, però també us podriau endur la Maria del Mar Bonet, que és la cantant de la mediterrània per excel.lència i em mola la idea que tornis amb un enregistrament d'un duet entre ella i un primitiu. No m'ho sé imaginar
I unes patates fregides Mediterrànies?
I una guillotina? No trobeu que aquest artifici és el més excels i genuí de la cultura mediterrània?
Publica un comentari a l'entrada