El meu viatge a Rússia no podia començar millor. Embarcat en un submarí nuclear de l'exèrcit soviètic, vaig conèixer tres mariners russos que, seduïts per la meva disfressa de Diana Caçadora, em volien posar un apartament a la zona alta de Sevastopol i em van prometre una vida plena de vodka, caviar rus i míssils balístics.
Vaig estar a punt d'acceptar la seva oferta, però gràcies a la televisió via satèl·lit vaig saber que la pluja queia generosa damunt la que, fins aquell instant, havia estat la meva pàtria. I vaig pensar en els bolets i en el concert que l'astre (intercomarcal) feia no gaire lluny de la meva barraca.
Enrere queden el caviar, el vodka, els míssils balístics i els cors fets bocins de tres mariner russos. Torno a casa.
2 comentaris:
(Llegir amb accent francès:)
Bravó... Clap, clap, clap! mais bravó, bravó, bravissimó!!!
Superbe!!
Ai las! No tot són mariners despullats enmig de la tundra russa... Dic jo, una bona llangonissa de casa sendra pot arribar a convèncer a tothom i a totdon, isn't it?
Publica un comentari a l'entrada