Avui he matat un ànec mut i, un cop desplomat, l’he bescanviat per un bitllet de 20 euros. He portat el tros de paper a la llibreria i me l’han canviat per un llibre i dues monedes de dos euros.El volum porta per títol “La Solució Cambó”, el signa Francesc Pujols i és una interviu política que Francesc Pujols fa a ell mateix. Els editors estableixen paral·lelismes entre la situació política del moment en que es va escriure i l’actual. Reprodueixo un fragment:
-I que en penseu del moment actual?
-Espeterrant, magnífic i esplendent. El millor de tots per les possibilitats, que si no s’espatllen, poden donar grans rendiments.
-Voleu dir?
-Hem arribat al punt més brillant i més concret de tots els de cent trenta anys d’actuació política catalana, que acompanya constantment la renaixença de la nostra terra, que va començar el dia primer de l’any 1800, a la una en punt de la matinada, quan tothom dormia, perquè aleshores l’entrada d’any i de segle no se celebrava tant com ara.
7 comentaris:
Cal recordar, però, que el mateix Pujols més tard es retractaria de les seves pròpies paraules, després de la masacre de la Guerra Civil Espanyola. No cito textualment, que ho dic de memòria: " No solament els catalans no ho tindrem tot pagat, sinó que a més ens sortirà molt car".
És la trista història del nostre país, quan ho tenim tot ben preparat per fotre enlaire el candau que ens lliga, la caguem.
Anda tio, que eres mas tonto...
Això ens passa per disparar als ànecs muts i no als predicadors. No es tracta d'afinar la punteria sinó d'apuntar al bon ànec.
No sempre els ànecs muts són els millors ànecs...
Ai, tants d'anys de lluita i bolets m'han acabat fent mal.
Crec que ahir vaig entrar aquí i hi havia una dama amb un menhir. Una al.lucinació!?
No era una al·lucinació, però sí un excés d'exhibicionisme. Els blocs tenen aquest perill. Més encara un de tant personal com aquest...
Pero tonto, tonto, tonto...
Publica un comentari a l'entrada