dijous, de gener 27, 2005

Notes per a un àpat ritual i primitiu

Quan es tracta de recuperar les arrels primitives de la identitat o, si es vol dir d’una altra manera, de la nostra cultura, se'ns fa evident que cal començar per l’element més substancial: la gastronomia.

Ara es parla molt de les creacions culinàries de Ferran Adrià. Ens el venen com un prodigi dels fogons i el renovador de la cuina catalana. No posarem en dubte l'enginy del xef. Simplement, direm que la seva cuina té molt de romana i poc de catalana.

El Sr. Adrià, que té cognom d'emperador romà, deconstrueix els aliments de la mateixa manera que els romans deconstruïren, i deconstrueixen, la cultura prehistòrica del territori català, el que els acadèmics anomenen “substrat preromà”. Com els lectors més fidels ja saben, nosaltres pensem que el principal enemic de la catalanitat és la romanització i, que si volem desenterrar la nostra identitat primigènia, és precís defugir els elements prestats de l'invasor romà i cercar les nostres arrels prehistòriques.


Els pobladors de la catalunya primitiva sabien que l'acte de menjar havia d’ésser una activitat reconstructiva i reconstituent. Aquells homes i dones duien el que ara s’anomena un estil de vida actiu i saludable. Conseqüentment, necessitaven molta energia per fer front al dia a dia i seguien una dieta rica i nutritiva. Ningú pot afirmar que la cuina adriana pugui donar resposta a aquestes necessitats. Ans al contrari, recupera la vella tradició romana de fer passar gana als indígenes per minvar el seu esperit irreductible.

Amb la ferma convicció de que no podem incitar a la revolta contra l'invasor romà sense oferir res a canvi, prometem que tots els que s'alcin contra l'imperi menjaran més, sa i millor gràcies a la recuperació de la tradició culinària pre-romana. I no només això, les menges del substrat tenen el poder de transmetre’ns el mannà dels deus ancestrals que, al contrari del que es pensa la gent, existeixen i són més poderosos que el crist romà.

Com que mentre escrivim aquestes línies una onada de fred siberià assola el territori dels íbers. Per aquesta raó començarem la revolta indígena dels fogons amb un plat primitiu que, a més d'alimentar el cos i l'esperit, foragita el fred: una escudella.

És cosa sabuda per tothom que no hi ha cap plat més nostrat que les sopes i que arreu del món el nostre país és conegut com “la terra d'escudella". El que la majoria ignora és que abans de caure sota el jou romà, les sopes eren un àpat ritual mitjançant el qual els prehistòrics aconseguien imbuir-se d’energia tel.lúrica. Tant és així que a la gran tribu catalana encara es celebra la festa atàvica del solstici d'hivern al voltant d'una escudella de galets.

El ritual soper té, per tant, una doble dimensió: màgica i nutritiva. Això és així perquè les hortalisses i els tubercles estan impregnats de força tel·lúrica i beneits per la mare terra que els ha criat. Els pobladors primitius a l'est de l'Ebre no en tenien prou amb la benedicció de la mare terra, i enriquien el brou amb trossos escollits d’animals totèmics com el porc senglar, el brau, la gallina i el xai. El resultat era una poció que alimentava i protegia dels mals esperits, la grip i el refredat. Encara avui el poder guaridor de l'escudella fa que aquest plat sigui considerat el millor remei contra les passes d’hivern.

Per tal de que els lectors puguin comprovar que el poder dels deus ancestrals resta intacte, els animem a realitzar el ritual tel·lúric que és preparar, i menjar, una sopa torrada amb pilotilles. Àpat nostrat i preromà com pocs.

Ingredients pel Brou:

- 1 nap
- 1 xirivia
- 1 col
- 1 porro
- 1 Api
- 2 o 3 pastanagues
- 1 Pit de gallina vella
- 1 Os de vedella
- Pa torrat

Ingredients per les pilotilles:

- 200 g de carn picada de porc
- 200 g de carn picada de vedella
- 1 ou
- All i Julivert
- Farina

Preparació

Comencem pel brou. Posem a bullir els trossos d'animal totèmic amb aigua abundant. Passada una hora i mitja, hi abocarem les verdures que abans haurem rentat. Taparem l'olla, baixarem el foc i ho deixarem 1 hora fent xup-xup.

Mentrestant barrejarem la carn picada salpebrada, un ou batut i la picada d'all i julivert. Procedirem a elaborar les esferes còsmiques de carn que són les pilotilles amb l'ajuda d'una cullera de postres i un plat amb pols de cereal (farina). Les fregirem amb oli d'oliva.

Colarem el brou i abocarem el pa torrat a l'olla, l'oli d'oliva en el que hem fregit les pilotilles. Passarem el triturador i, després, tirarem les esferes de carn a l'olla. Tastarem, afegirem sal i servirem.

2 comentaris:

Maximilian de Robespierre ha dit...

Benvolgut primitiu,
Les teves invectives contra el procés de civilització d'aquesta vella, bruta, trista i dissortada terra ens fan somriure (en plural majestàtic). Tingues per cert que faré arribar noticia de la teva rebel.lia ximpleta al prelat de Roma i n'executaré de bon grat les instruccions que vulgui fer-me arribar, les quals espero que incloguin un mètode prou civilitzat per al teu traspàs, vull dir la guillotina, amorosa fulla, mare de la Revolució, concubina de la República, senyora dels meus anhels...
¡Visca!
Ben cordialment,
Maximilian de Robespierre

cargol iroquès ha dit...

Apreciat Sr. Ganivet,

He caigut en aquest, el seu blog, rebotat desde ca Mme Moulin. Disculpi la intromissió. La lectura del seu escrit m' ha resultat molt agradable. Que ho sàpiga. Per cert, l`altre dia, a Coll de Ravell -venta, que no castillo, situada a medio camino entre el reino de Gerona y la Estepa de Vic- vaig poder degustar una sopa de ceba extraordinaria. Aquesta sí que proporciona energia tel.lurica, alimenta el cos, l' esperit i foragita el fred com cap altra.

Bon jour