dijous, d’octubre 20, 2005

He Matat un Ànec Mut

Avui he matat un ànec mut i, un cop desplomat, l’he bescanviat per un bitllet de 20 euros. He portat el tros de paper a la llibreria i me l’han canviat per un llibre i dues monedes de dos euros.

El volum porta per títol “La Solució Cambó”, el signa Francesc Pujols i és una interviu política que Francesc Pujols fa a ell mateix. Els editors estableixen paral·lelismes entre la situació política del moment en que es va escriure i l’actual. Reprodueixo un fragment:

-I que en penseu del moment actual?
-Espeterrant, magnífic i esplendent. El millor de tots per les possibilitats, que si no s’espatllen, poden donar grans rendiments.
-Voleu dir?
-Hem arribat al punt més brillant i més concret de tots els de cent trenta anys d’actuació política catalana, que acompanya constantment la renaixença de la nostra terra, que va començar el dia primer de l’any 1800, a la una en punt de la matinada, quan tothom dormia, perquè aleshores l’entrada d’any i de segle no se celebrava tant com ara.

dilluns, d’octubre 17, 2005

Torno a casa


El meu viatge a Rússia no podia començar millor. Embarcat en un submarí nuclear de l'exèrcit soviètic, vaig conèixer tres mariners russos que, seduïts per la meva disfressa de Diana Caçadora, em volien posar un apartament a la zona alta de Sevastopol i em van prometre una vida plena de vodka, caviar rus i míssils balístics.

Vaig estar a punt d'acceptar la seva oferta, però gràcies a la televisió via satèl·lit vaig saber que la pluja queia generosa damunt la que, fins aquell instant, havia estat la meva pàtria. I vaig pensar en els bolets i en el concert que l'astre (intercomarcal) feia no gaire lluny de la meva barraca.


Enrere queden el caviar, el vodka, els míssils balístics i els cors fets bocins de tres mariner russos. Torno a casa.

dilluns, d’octubre 10, 2005

Sóc una dona sexy i primitiva

Avui he enllestit els preparatius pel viatge a Rússia, m'he disfressat de Diana Caçadora i guarnit d'aquesta mena puc dir ben alt i fort allò que sempre havia volgut dir i no podia: Sóc una dona sexy i primitiva i ja tinc hotel a Rússia!

La campanya per la República Primitiva de Catalunya i la invocació dels Drets Prehistòrics continua en aquest blog rudimentari.

Text del missatge:

Distinguidos amigos de España,

Somos el pueblo de Catalunya que os saluda con un “buenos días” y se despide con un “passi-ho bé".

Atentamente,

El pueblo de Catalunya


Destinataris possibles:

Grupo Parlamentario Partido Popular
grupo.popular@gpp.congreso.es

PSOE: Escríbenos un e-mail
infopsoe@psoe.es

Alfonso Guerra, President de la Comissió Constitucional
alfonso.guerra@diputado.congreso.es

dissabte, d’octubre 08, 2005

Em vestiré de dona i fugiré a Rússia

Ens arriben notícies molt preocupants. Els polítics no saben fer la seva feina i ara toca que el poble tregui les castanyes del foc. Com deia Francesc Pujols, en situacions com aquesta només hi ha dos camins possibles: suicidar-se o vestir-se de dona i fugir a Rússia. Em vestiré de dona i aniré cap a Rússia. Els primitius som gent molt ben educada i abans de sortir de viatge sempre ens acomiadem. Abans d'acomiadar-nos, sempre diem sempre bon dia. Envio aquest missatge electrònic:

Distinguidos amigos de España,

Somos el pueblo de Catalunya que os saluda con un “buenos días” y se despide con un “passi-ho bé".

Atentamente,
El pueblo de Catalunya

i el dirigeixo a:

Grupo Parlamentario Partido Popular
grupo.popular@gpp.congreso.es

PSOE: Escríbenos un e-mail
infopsoe@psoe.es

Grupo Parlamentario Izquierda Unida
olga.alberdi@gpiu.congreso.es

Alfonso Guerra, President de la Comissió Constitucional
alfonso.guerra@diputado.congreso.es

Des de la modèstia d'aquest bloc elevo al cel aquest esgarip que surt de les profunditats d’Internet. Que els tam-tam de la blogosfera difonguin aquest comiat. Que els missatgers electrònics multipliquin aquest retruny atàvic i ancestral. Ara és l’hora primitius.

dimarts, d’octubre 04, 2005

El nuevo Pascual o la Prostitución

Arribo tard però arribo. L'enrenou de l'Estatut ha revifat moderadament la memòria de Francesc Pujols (al cel sia), profeta i sublim sacerdot de la religió catalana. Els tam-tam de la blogosfera se n'han fet un cert ressò. Els de la comunicació audiovisual han fet un reportatge sense gust.

A mi, una força estranya i tel·lúrica m'ha portat al subterrani i he pres un volum amb les paraules del profeta. Nostradamus era un afeccionat. Sembla evident que parla d'aquests dies de tardor i de Pasqual Maragall. S'acosta tempesta:

Escuchad el rugido de la revolución.
El pueblo se levantó sobre el reino en donde vivía Pascual.
Y el pueblo es la primitividad de la fuerza y la fuente de la vida, porque en él hay el eterno renacer y el nunca cansarse. En aquel tiempo las gentes se levantaron contra los privilegiados.

Porque los ministros habían fomentado la luz en los hombres por vanidad de palabras.
Y los hombres tomaban la luz, no porque venía de los ministros, sino porque era luz. Porque, ¿quién sabe de dónde vendrán los resplandores?
No siempre del oriente vendrà la claridad.
He aquí que los palacios cayeron sobre los escogidos.
Y los principales fueron el lodo de las ruinas.
Por encima de los que se habían sentado más alto pasaron las ruedas de los carros.