dissabte, de febrer 19, 2005

El ritual del Strip Tease primitiu


El primitiu acte de treure's la roba abans d'anar al llit adquirí un important grau de sensualitat en l'apogeu de la cultura íbera, la cultura de la Catalunya primitiva. Això no obstant, seria injust adjudicar-nos aquest invent en exclusiva, doncs creiem que el strip tease es popularitza molt abans, amb la domesticació del foc per part dels homínids. Un fet que l'eminent catedràtic de prehistòria Eudald Carbonell situa ara ja fa aproximadament 400.000 anys.

A partir d'aquell moment, despullar-se i passar fred s'alliberen de la relació causa efecte que havien mantingut fins aleshores. La nuesa propicia un seguit d'activitats lúdiques i rituals que estimulen l'acte reproductiu i, per tant, propicia el creixement i l'expansió de les poblacions humanes arreu del globus terraqui. El Strip Tease forma part, al nostre entendre, del ritual d'aparellament prehistòric.

Als íbers ens agrada molt practicar-ho en la intimitat de la barraca i consagrem el ritual a la divinitat de les potes negres, patrona de l'erotisme i la sensualitat primitiva i predecessora de la verge de Montserrat. L'acte comença amb el mascle assegut davant de la foguera devorant un senglar rostit. La femella entra a la cambra disfressada de gat mesquer femella o, en ocasions especials, vestint un conjunt de llenceria de pell de llúdriga. Amdós mamífers són animals totèmics relacionats amb la deesa de les potes negres.

En els primers compassos de la cerimònia, el mascle simula desinterès. La femella respon a la provocació iniciant una dansa de moviments pèlvics sinuosos i sincopats. El mascle ja no pot disimular més i s'afegeix al ritual perseguint a la gateta (o la llúdriga) al voltant de l'estança mentre profereix un ampli ventall de sons guturals. Ella no es deixa atrapar i es va desprenent de la poca roba que duu fins que només li queden unes mitges negres. En aquest moment la divinitat de les potes negres ja ha beneit la unió primitiva i l'escena evoluciona de manera lògica.

dimarts, de febrer 15, 2005

Catalunya contra Roma (Introducció)

Una de les idees d’Amusic (la i és tònica) Ganivet que més comentaris (a favor i en contra) ha desvetllat, és l'afirmació de que l’Imperi Romà encara està vigent i que aquest és la principal amenaça que afronta la humanitat en general i la catalanitat en particular.

Els nostres detractors es refugien en tesis historiogràfiques romanes per argumentar que l'imperi deixà d'existir oficialment l'any 1453, data de la caiguda de Bizanci (capital de l'Imperi Romà d'Orient). Tenim arguments científics per desmuntar aquestes informacions i demostrar que la caiguda de l'Imperi Romà és una més de les estratagemes que els romans fan servir per passar inadvertits i dominar-nos desde la penombra de la història. Això, que sens dubte és una mala noticia, no ens ha de fer caure en el fatalisme. De la mateixa manera que Roma viu i ens perjudica, alguns elements de la nostra cultura primitiva han sobreviscut al procés romanitzant. Ens hem d'aferrar a ells per conservar la nostra identitat. Només així impulsarem el fenomen imparable de la renaixença primitiva. Sota la llum de la prehistòria els catalans tornarem a ser. Lliures i primitius ningú ens podrà doblegar.

Tots aquests plantejaments els desenvoluparem abastament en el llibre d'Amusic Ganivet que es titularà "Catalunya contra Roma, la guerra dels 2.000 anys i escaig" que ben aviat veurà la llum. No obstant, no desaprofitarem la oportunitat d'avançar alguns arguments prehistòrics en aquest bloc. Tenim, per tant, dos missions a complir: demostrar la persistència de l'element romà en la Catalunya d'avui en dia i impulsar la cultura prehistòrica dels catalans. Primer, però, caldrà identificar-los. Tot això ho farem per entregues en aquest bloc que porta el nom d'un dels animals totèmics dels nostres ancestres.


dilluns, de febrer 14, 2005

El senglar florestí

El senglar, animal totèmic dels ausetans

Ahir vàrem ser convidats a una calçotada primitiva. L'amfitrió era un laietà amic nostre que viu en un poblat ocult en un turó. Així com els ausetans ens refugiem a la ciutat mai trobada d'Ausa, els laietans s'amaguen als boscos de la serra de Collserola. Va ser una jornada memorable, prehistòrica.

Els més treballadors de la tribu van encendre un gran fum per rostir 350 calçots. Les sacerdotises, consagraren un romesco. Els molts convidats que hi havia van col·laborar portant vi i carn d'animals que havien caçat. Com a bons ausetans, nosaltres honoràrem el nostre amic amb uns quants quilos de botifarra.

Els primitius sabem que els aliments són més bons si es mengen amb els dits i això és el que vam fer. En acabar, procedirem a l'intercanvi de presents amb l'amic laietà. Nosaltres li entregàrem unes ulleres per mirar estels i un gorro fenici. Ell, que sabia que l'animal totèmic dels ausetans és el porc senglar, ens va emocionar regalant-nos un dibuix rupestre d'un senglar florestí que justament el podeu veure sobre aquestes ratlles. Laietans i ausetans han reafirmat els vincles primitius que els uneixen menjant calçots, el vegetal totèmic dels cessetans.